Diagnòstic de HFRS: febre hemorràgica amb síndrome renal

Fons

El virus de Hantaan (VH) és el principal patogen responsable de la febre hemorràgica amb síndrome renal (FHE). La FHE és una malaltia infecciosa aguda zoonòtica de distribució mundial que es caracteritza per febre, hemorràgia i insuficiència renal. La malaltia té un inici agut, una progressió ràpida i una alta taxa de mortalitat, cosa que representa una amenaça important per a la salut pública. Els rosegadors (com ara Apodemus agrarius i Rattus norvegicus) són els principals reservoris i vectors del VH. La transmissió als humans es produeix principalment a través d'excrements aerosolitzats (orina, femta, saliva), contacte directe o picades de vectors. La FHE pot aparèixer durant tot l'any i la població general és susceptible. Segons les estadístiques de l'OMS, 32 països de tot el món han notificat brots de VH, amb una prevalença particularment alta a l'Àsia oriental, Europa i els Balcans.

Marcadors d'anticossos després de la infecció per HV

Després de la infecció per HV, el sistema immunitari humà produeix anticossos específics, principalment IgM per a HV i IgG per a HV.

● Anticossos IgM contra el VH: serveixen com a marcador serològic d'infecció precoç, solen aparèixer pocs dies després de l'aparició dels símptomes i són crucials per al diagnòstic de la fase aguda.

● Anticossos IgG contra el VH: Apareixen més tard i poden persistir de per vida, cosa que indica una infecció passada o convalescència. Un augment de quatre vegades o més en el títol d'anticossos IgG contra el VH entre les mostres de sèrum agudes i convalescents també és diagnòstic d'infecció aguda.

Mètodes comuns de diagnòstic de HV

Els mètodes de laboratori actuals per a la detecció del VH inclouen l'aïllament del virus, la PCR, l'ELISA serològic i els immunoassajos d'or col·loïdal.

● El cultiu de virus i la PCR ofereixen una alta especificitat, però requereixen molt de temps, són tècnicament exigents i instal·lacions de laboratori avançades, cosa que limita el seu ús generalitzat.

● La microimmunofluorescència (MIF) ofereix una bona precisió però requereix un microscopi de fluorescència i una interpretació experta, cosa que restringeix l'aplicació rutinària.

● Els assaigs ELISA i d'or col·loïdal s'utilitzen àmpliament en entorns clínics per la seva simplicitat, velocitat, alta sensibilitat i especificitat, i facilitat de recollida de mostres (sèrum/plasma).

Rendiment del producte

Característiques de l'assaig HV-IgM/IgG (ELISA) de Beier Bio

● Tipus de mostra: Sèrum, plasma

● Dilució de la mostra: Tant els assaigs d'IgM com d'IgG utilitzen un mostreig de pous original amb una dilució 1:11 (100 µl de diluent de mostra + 10 µl de mostra), cosa que simplifica el flux de treball i redueix la càrrega de treball de l'operador.

● Reactiu llest per a l'ús: Tots els reactius estan llestos excepte el tampó de rentat (concentrat 20×). Codificat per colors per a una fàcil identificació.

● Procediment d'incubació: 30 min / 30 min / 15 min; totalment automatitzable

● Longitud d'ona de detecció: 450 nm amb una referència de 630 nm

● Tires recobertes: 96 o 48 pous trencables, cadascun amb un codi de producte imprès per a la traçabilitat i la comoditat

Característiques de l'assaig HV-IgM/IgG (or col·loïdal) de Beier Bio

● Tipus de mostra: Sèrum

● Temps de detecció: Resultats en 15 minuts; no cal equipament addicional; ideal per a un cribratge ràpid en entorns ambulatoris, d'urgències i de pacients dispersos

● Procediment: Afegiu 10 µl de mostra al pou de mostra de la targeta de prova amb un comptagotes; interpreteu els resultats en 15-20 minuts.

Rendiment clínic de HV-IgM (ELISA), HV-IgG (ELISA) i HV-IgM/IgG (or col·loïdal)